Penseu que, encara que no hi participeu, al final de l’INPUT hi haurà d’haver en el dossier individual que presentareu hi haurà d’haver tots els resums amb les solucions d’aquest apartat.
Les respostes poden estar resumides o bé copiades del blog.
Aquest dossier serà important de tenir-lo fet el darrer dia perquè es podrà utilitzar i consultar durant l'examen final.
Aquí va la entrega de les terceres respostes del concurs!
2.b Quina informació relacionada amb la velocitat del vent puc treure d’aquestes línies?
El vent segueix aproximadament la direcció de les isòbares i com més juntes estiguin, el vent serà més fort.
1.On farà més el vent més fred? Justifica la resposta.(10 punts bonança, -2 punts xàfec)
A la part d’Islàndia, perquè les linies isobàriques estan més juntes.
1b)Com es diu el vent que farà a Itàlia?Justifica la resposta.(10 punts bonança, -2 punts xàfec)Vent de Mestral, perquè ve del Nord-Oest.2) Quin temps farà a Espanya?(10 punts bonança, -2 punts xàfec)
Farà molt bon temps, perquè les linies isobàriques estan bastant separadas i la pressió atmosfèrica és alta.
3) Quin temps farà a Islàndia?(10 punts bonança, -2 punts xàfec)
Farà molt mal temps, perquè les linies isobàriques estan molt juntes i la pressió atmosfèrica és molt baixa.
(Imprimeix el mapa i porta'l al teu professor/a pots fer les preguntes 4 i 5 en el mateix mapa)
4)Assenyala en el mapa amb fletxes sobre les isòbares marcades en negreta que indiquin el sentit en el que es mouen els vents.(15 punts bonança, -5 punts xàfec)
5)Assenyala en el mapa dos centres d’altes pressions i dos centres de baixes pressions que es veuen(15 punts bonança, -5 punts xàfec)
Segones respostes.
1a. Com es diuen les línies irregulars d’un mapa?
Les línies del mapa meteorològic s’anomenen isòbares.
1.b. Què m’indiquen?
Aquestes línies m’indiquen punts amb igual pressió atmosfèrica. De la mateixa manera també són indicadores del vent que es donarà en una zona. Si les línies estan molt juntes, voldrà dir que farà molt vent, mentre que si les línies estan més separades, la velocitat del vent serà més baixa. En tots els casos, el sentit en que es mouran els vents serà seguint les isòares.
1.c Què és un anticicló?
En els anticiclons són zones d’alta pressió, la pressió oscil·la entre els 1.013 i els 1.040 mil·libars (mb). És més alta en el centre i disminueix cap enfora. Dins I’anticicló, el vent es mou en la direcció de les agulles del rellotge a I’hemisferi nord.
1.d Què és una borrasca o depressió ?
Les borrasques, o depressions registren uns valors que van des de 1. 013 fins a 940 mb. En elles, la pressió és baixa en el centre i va augmentant cap enfora. Dins la borrasca, el vent es mou en direcció contrària a les agulles del rellotge a I’hemisferi nord.
2.a Quina informació relacionada amb el sentit del moviment del vent puc treure d’aquestes línies?
pressions altes, el vent es mourà en una direcció sobre les isòbares en sentit horari. (de dreta a esquerra).En el cas de ser una zona amb baixes pressions el vent es mourà en una direcció sobre les isòbares en sentit antihorari. (d’esquerra a dreta)
2.b Quina informació relacionada amb la velocitat del vent puc treure d’aquestes línies?
El vent segueix aproximadament la direcció de les isòbares i com més juntes estiguin, el vent serà més fort.
Pluviòmetre: aparell (en forma de recipient) que mesura la quantitat
d’aigua que cau en un lloc i en un temps determinat, mesurat amb
mil.límetres.
Pluviògraf: aparell mecànic que mesura l’aigua caiguda en períodes de temps determinats, i queda registrat en un full quadriculat o en un ordinador.
El termòmetre serveix per mesurar la temperatura de l’aire que ens envolta. Però si volem saber a quina temperatura hem arribat durant el dia i fins quant ha baixat durant la nit haurem d’adquirir aquest aparell. El mercuri empeny unes barretes de ferro que quedan suspeses al lloc on hem tingut la màxima (a l’esquerra) i la mínima (a la dreta). Després mitjançant un imam baixarem les barretes de ferro fins el nivell del mercuri per a una nova medició.
Els baròmetres mesuren la pressió de l’aire. El que fan realment és mesurar el pes d’una columna d’aire que s’extèn des del barròmetre fins al cim de l’atmosfera. S’utilitzen tres tipus de baròmetres: el de mercuri, l´aneroide i el barògraf. El baròmetre de mercuri té un disseny tan senzill que s’ha utlitzat des de que va ser inventat per Torricelli l´any 1642. Avui és encara el baròmetre més utilitzat. Els canvis en l’altura de la columna de mercuri es mesuren en mil.límetres de mercuri, hectopascals o en milibars.Els baròmetres aneroides no són tan precisos com els de mercuri, pero són molt més petits i barats.
La
quantitat de vapor d´aigua que conté l´aire pot variar a nivell
temporal i espaial. La humitat es mesura emprant els psicròmetres i els
higròmetres.El psicròmetre mesura la diferència entre la temperatura de
l´aire (proporcionada pel termòmetre sec) i la que indica un termòmetre
humit (que té humitejat el seu dipòsit). Una escala de conversiópermet
convertir la diferència de temperatures a humitat relativa.El
psicròmetre consta de dos termòmetres: un sec i un altre amb el dipòsit
de mercuri recobert d’una roba que parteix d’un petit dipòsit amb aigua i
que té la funció de mullar contínuament el termòmetre. El higròmetre té
l’avantatge de que dóna directament les dades i de que és força més
econòmic però no és gaire precís.
Mesura la velocitat del vent. L’anemòmetre més usual és el de cassoletes. Consisteix en una creu de tres o quatre braços amb una cassoleta semiesfèrica buida al final de cada un i que pot girar al voltant d’un eix. Entre els inconvenients d’aquest aparell cal citar la dificultat per mesurar vents intensos (o molt febles) i el seu temps de resposta, que no li permet apreciar variacions ràpides de la velocitat. És força coneguda unataula (Beaufort) que, d’una forma aproximada, ens indicar la velocitat del vent a partir dels seus efectes ( si es mouen les fulles d’un arbre, si són les branques, etc.)
Ens
indicarà la direcció del vent. Tots coneixem altres mitjans que poden
substituir aquest aparell, des de mullar el dit i aixecar-lo per saber
d’on bufar el vent fins llençar una mica de terra a l’aire. Hem de tenir
en tots els casos molt clara la situació dels punts cardinals. El nom
d’un vent fa referència a la direcció d’on procedeix:del nord, del
sud-est,etc., encara que a cada lloc els vents més típics reben noms
populars, com a Catalunya la tramuntana, el llevant,etc.
5. Exosfera.
És la capa més externa de l'atmosfera. Comença a partir dels 500 km
d'alçada. Presenta poques molècules d'aire i molt separades, per la qual
cosa és molt difícil saber on acaba (aproximadament deu arribar als
2000 km).
4. Termosfera o ionosfera. Comença als 80 km i arriba fins els 500 km. A mesura que s'ascendeix la temperatura passa d'uns -80 ºC a més de 1000 ºC, d'aquí el nom de termosfera. Conté partícules carregades d'electricitat (ions), d'aquí el nom d'ionosfera. Reflecteix les ones de ràdio i en ella es produeixen les aurores borealsque s'observen des de les zones polars.
3. Mesosfera. Comença als 50 km i arriba fins els 80 km. És una capa sense ozó ni vapor d'aigua. En ella els meteorits es posen incandescents i es produeixen les estels fugaços. La temperatura descendeix d'uns 80 ºC als 50 km fins -80 ºC als 80 km.
2. Estratosfera. Comença als 13 km i arriba fins els 50 km. En ella predominen els moviments horitzontals de l'aire, d'aquí el seu nom. Conté la capa d'ozó que absorbeix les radiacions UV, reacció que desprèn energia, la qual cosa fa augmentar la temperatura d'uns -60 ºC als 13 km fins quasi els 80 ºC als 50 km.
1. Troposfera. Arriba fins els 13 km. Conté el 80% dels gasos i gairebé tot el vapor d'aigua. En ella cada 100 m més d'alçada la temperatura descendeix 0,65 ºC arribant a -60 ºC als 13 km. Predominen els moviments verticals d'aire, com les anomenades corrents de convecció. En ella es produeixen les precipitacions (pluges i nevades).
La formació d'O3 o ozó, és una capa a l'atmosfera que permet la filtració dels raigs solars que entren al planeta.
Se suposa que tota l'evolució biològica va començar a partir del canvi d'atmosfera reductora a atmosfera oxidant.
(Imprimeix el mapa i porta'l al teu professor/a pots fer les preguntes 4 i 5 en el mateix mapa)
4)Assenyala en el mapa amb fletxes sobre les isòbares marcades en negreta que indiquin el sentit en el que es mouen els vents.(15 punts bonança, -5 punts xàfec)
5)Assenyala en el mapa dos centres d’altes pressions i dos centres de baixes pressions que es veuen(15 punts bonança, -5 punts xàfec)
Autor: Martí Farré
Segones respostes.
1a. Com es diuen les línies irregulars d’un mapa?
Les línies del mapa meteorològic s’anomenen isòbares.
1.b. Què m’indiquen?
Aquestes línies m’indiquen punts amb igual pressió atmosfèrica. De la mateixa manera també són indicadores del vent que es donarà en una zona. Si les línies estan molt juntes, voldrà dir que farà molt vent, mentre que si les línies estan més separades, la velocitat del vent serà més baixa. En tots els casos, el sentit en que es mouran els vents serà seguint les isòares.
1.c Què és un anticicló?
En els anticiclons són zones d’alta pressió, la pressió oscil·la entre els 1.013 i els 1.040 mil·libars (mb). És més alta en el centre i disminueix cap enfora. Dins I’anticicló, el vent es mou en la direcció de les agulles del rellotge a I’hemisferi nord.
1.d Què és una borrasca o depressió ?
Les borrasques, o depressions registren uns valors que van des de 1. 013 fins a 940 mb. En elles, la pressió és baixa en el centre i va augmentant cap enfora. Dins la borrasca, el vent es mou en direcció contrària a les agulles del rellotge a I’hemisferi nord.
2.a Quina informació relacionada amb el sentit del moviment del vent puc treure d’aquestes línies?
pressions altes, el vent es mourà en una direcció sobre les isòbares en sentit horari. (de dreta a esquerra).En el cas de ser una zona amb baixes pressions el vent es mourà en una direcció sobre les isòbares en sentit antihorari. (d’esquerra a dreta)
2.b Quina informació relacionada amb la velocitat del vent puc treure d’aquestes línies?
El vent segueix aproximadament la direcció de les isòbares i com més juntes estiguin, el vent serà més fort.
Pluviòmetre /Pluviògraf
Pluviògraf: aparell mecànic que mesura l’aigua caiguda en períodes de temps determinats, i queda registrat en un full quadriculat o en un ordinador.
Funcionament d’un termòtetre de màximes i mínimes
Termòmetre de màximes i mínimes:El termòmetre serveix per mesurar la temperatura de l’aire que ens envolta. Però si volem saber a quina temperatura hem arribat durant el dia i fins quant ha baixat durant la nit haurem d’adquirir aquest aparell. El mercuri empeny unes barretes de ferro que quedan suspeses al lloc on hem tingut la màxima (a l’esquerra) i la mínima (a la dreta). Després mitjançant un imam baixarem les barretes de ferro fins el nivell del mercuri per a una nova medició.
Definicions:
Defineix: Baròmetre, El Psicròmetre, Higròmetre, Anemòmetre, Penell.- Baròmetre:
Els baròmetres mesuren la pressió de l’aire. El que fan realment és mesurar el pes d’una columna d’aire que s’extèn des del barròmetre fins al cim de l’atmosfera. S’utilitzen tres tipus de baròmetres: el de mercuri, l´aneroide i el barògraf. El baròmetre de mercuri té un disseny tan senzill que s’ha utlitzat des de que va ser inventat per Torricelli l´any 1642. Avui és encara el baròmetre més utilitzat. Els canvis en l’altura de la columna de mercuri es mesuren en mil.límetres de mercuri, hectopascals o en milibars.Els baròmetres aneroides no són tan precisos com els de mercuri, pero són molt més petits i barats.
- Higròmetre i psicròmetre:
- Anemòmetre:
Mesura la velocitat del vent. L’anemòmetre més usual és el de cassoletes. Consisteix en una creu de tres o quatre braços amb una cassoleta semiesfèrica buida al final de cada un i que pot girar al voltant d’un eix. Entre els inconvenients d’aquest aparell cal citar la dificultat per mesurar vents intensos (o molt febles) i el seu temps de resposta, que no li permet apreciar variacions ràpides de la velocitat. És força coneguda unataula (Beaufort) que, d’una forma aproximada, ens indicar la velocitat del vent a partir dels seus efectes ( si es mouen les fulles d’un arbre, si són les branques, etc.)
- Penell:
Ens
indicarà la direcció del vent. Tots coneixem altres mitjans que poden
substituir aquest aparell, des de mullar el dit i aixecar-lo per saber
d’on bufar el vent fins llençar una mica de terra a l’aire. Hem de tenir
en tots els casos molt clara la situació dels punts cardinals. El nom
d’un vent fa referència a la direcció d’on procedeix:del nord, del
sud-est,etc., encara que a cada lloc els vents més típics reben noms
populars, com a Catalunya la tramuntana, el llevant,etc.1. Capes de l'atmosfera.
Estructura de l'atmosfera. A l'atmosfera es poden diferenciar cinc capes en funció de la seva composició en gasos i de la seva temperatura. Es recomana estudiar-les començant per la capa inferior, latroposfera, que és en la que vivim, i continuar en ordre ascendent.5. Exosfera.
És la capa més externa de l'atmosfera. Comença a partir dels 500 km
d'alçada. Presenta poques molècules d'aire i molt separades, per la qual
cosa és molt difícil saber on acaba (aproximadament deu arribar als
2000 km).4. Termosfera o ionosfera. Comença als 80 km i arriba fins els 500 km. A mesura que s'ascendeix la temperatura passa d'uns -80 ºC a més de 1000 ºC, d'aquí el nom de termosfera. Conté partícules carregades d'electricitat (ions), d'aquí el nom d'ionosfera. Reflecteix les ones de ràdio i en ella es produeixen les aurores borealsque s'observen des de les zones polars.
3. Mesosfera. Comença als 50 km i arriba fins els 80 km. És una capa sense ozó ni vapor d'aigua. En ella els meteorits es posen incandescents i es produeixen les estels fugaços. La temperatura descendeix d'uns 80 ºC als 50 km fins -80 ºC als 80 km.
2. Estratosfera. Comença als 13 km i arriba fins els 50 km. En ella predominen els moviments horitzontals de l'aire, d'aquí el seu nom. Conté la capa d'ozó que absorbeix les radiacions UV, reacció que desprèn energia, la qual cosa fa augmentar la temperatura d'uns -60 ºC als 13 km fins quasi els 80 ºC als 50 km.
1. Troposfera. Arriba fins els 13 km. Conté el 80% dels gasos i gairebé tot el vapor d'aigua. En ella cada 100 m més d'alçada la temperatura descendeix 0,65 ºC arribant a -60 ºC als 13 km. Predominen els moviments verticals d'aire, com les anomenades corrents de convecció. En ella es produeixen les precipitacions (pluges i nevades).
2. Com era la primera atmosfera? Quines característiques tenia?
2. No, abans l'atmosfera estava formada per nitrogen, vapor d'aigua i diòxid de carboni i el cel com que estava format per això,era de color vermellós.3. Com es va crear l'atmosfera actual?
En l'atmosfera actual, hi ha una major abundància de nitrogen molecular lliure, mentre es considera una atmosfera oxidant (oxigen molecular lliure), aquest canvi es va deure a l'activitat fotosintètica dels primers éssers vius sobre el planeta, que usaven el CO2 disponible i alliberaven el O2.La formació d'O3 o ozó, és una capa a l'atmosfera que permet la filtració dels raigs solars que entren al planeta.
Se suposa que tota l'evolució biològica va començar a partir del canvi d'atmosfera reductora a atmosfera oxidant.
